dimarts, 30 d’abril del 2013

Comprensió lectora: Prosa

No ens queda més que la revolució pacífica




   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet


1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
-Que el drets humans volen tancar un hospital que fis ara funciona be, el gover va a la seva bolla ja que ells fan coses y no els inporta lo que pensen o diuen els siutadans.
2. Quin és el seu tema principal?
-Que i havia dos hospitals que funcionaven be i ara els volen tancar.
3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.
-La meva opinio es que si volen tancar o llevar alguna cosa i els sutadans no volen tenen que unir les seves forçes per lluitar gunt i que no lo llevin.

dilluns, 29 d’abril del 2013

Vestit de llevant, moda poètica de primavera


Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.
        
1. Fes un resum del contingut del poema.
-
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...
-Metafora.
3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?
-Que cada familia du la carga de la seva casa.
4. De qui parla? Què en diu?
-De la seva vida.

La vida...

Més poemes...

                                  

      
1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.

camp d'ametllers florit0Ningú m’espera
entre els ametllers,
les flors han brotat
totes debades,
els camins de l’estiu
són deserts i balders,
l’aire porta, dolç,
els amors que ja estaren.

divendres, 26 d’abril del 2013

Els dies de la setmana...


     1. Explica el dia de la setmana que més t'agrada i per què. També has d'explicar el que menys. Penja imatges que ho representin.-El que mes magrada es el Divendres per que despres de una setmana aixecant a les set del mati per anar a l'escola, esteim molt cansat i volem anar a fer una volta amb els amics. El que menys magrada es el Divendres pero un motiu que es que tinc que anar a Manacor al dentista, pero tambe es que no magrada es el Dimecres ja que es el unic dia de la setmana que esta en mig.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Poema de Sant Jordi per al nostre institut!

Bon dia de Sant Jordi divers! Aquí teniu un poema que na Carolina Ibac ha escrit per al nostre institut! Llegiu-lo i el penjau al vostre blog. N'heu de fer un comentari i respondre aquesta pregunta: Qui representa el drac? 
-El nostre poble Porto Cristo.



Matem el drac
Sant Jordi, salva'ns de la desgràcia.
Sant Jordi, escolta les nostres pregàries.
Un drac es vol menjar la nostra llengua,
per emmudir la nostra essència.
Ens acorrala amb la seva força,
i ens espanta amb el foc
que treu per la boca.
Ataca les nostres escoles,
i els drets de totes les persones,
a cop d'estisores.
Tota la lluita que havíem fet els del poble,
construint una societat en valors,
un estat social del benestar,
digne per viure-hi els nostres nins,
ara s'esfuma com si fos un miratge,
i com si mai no hagués existit.
Sant Jordi, pren el roig de la rosa
i salva el poble de les injustícies,
de l'esclavitut, de la tortura.
Sant Jordi, pren el saber del llibre,
i mata el drac,
símbol de la dictadura.
Porto Cristo, vora el mar,
vessa les seves llàgrimes,
davant tanta impotència.
Però ofereix resistència...
Carolina Ibac

Una llegenda molt antiga sobre un drac i un cavaller!!!

Cançó del cavaller Sant Jordi:  23 d'abril





Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

Llenca: Tros llarg i estret de paper o de drap.
Nard: Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears, un xic carnoses.
Sementer: Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada.
 1.Llegeix aquest poema, penja'l al teu blog i explica a través d'una redacció la història que narra.
-L'istoria traa sobre el dia de San Jordi. Hi havia una vegada, en un petit poble, un rei, una reina i una princesa. A prop d´aquest poble vivia un drac dins una cova d´una muntanya. El drac era negre, gros i lleig. Cada dia el drac es menjava una persona del poble, totes les persones del poble estaven espantades. No hi havia ningú prou valent per matar el drac. Un dia, el drac volia menjar-se la princesa. El drac va agafar la princesa i la va portar a dins la seva cova. El rei i la reina estaven molt tristos. Però, aquest mateix dia, va arribar al poble, un bon cavaller. Era un home valent i muntava un cavall blanc, era Sant Jordi.

dijous, 18 d’abril del 2013

Va d'acudits



Molt bo l'acudit, no? Au, ara te toca a tu cercar-ne i penjar-los al teu blog. També vull que te n'inventis un de propi! Cerca un dibuix qualsevol i t'inventes un acudit damunt la imatge.

¿Tú sabes qué es algo rojo, amarillo y que da vuetas?
 Pues un pollito en una licuadora.


Les flors i la teva personalitat

 

Les flors i la teva personalitat

             


 
1. Saps que els teus gustos diuen molt de la teva personalitat? Penja la imatge de la teva flor preferida. Per què ho és? Justifica la teva resposta.

-A mi magrada aqueta planta per que desde petit e volgut tenir una planta carnivora, i laltra es per que com jo juc a un joc i aquesta planta surt.

 

dimecres, 17 d’abril del 2013

Llibrets literaris

Fes una entrada al teu blog on expliquis la teva experiència fent els llibrets literaris. Explica la teva història i el dibuix que has fet.

Treballs dels divers de 3r i 4t : Llibrets literaris


És fantàstic quan els alumnes et sorprenen!

Històries inventades, còmics, creació de poemes, contes... Tot un món màgic ha arribat a les aules de la mà dels alumnes! Au, ara cap al concurs literari de l'institut de Sant Jordi. Molta sort a tots i a totes!


-La meva experiència va se normal ja que l'any pasat el vaig fer, pero en sembla molt divertit ja que feim alguna cosa diferent que no sigui tot el temps estudiar.



















En falten molts més però no he estat a temps a fotografiar-los! Enhorabona a tots i a totes per la implicació.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Ens avançam a Sant Jordi!

El cau del drac, poema especial per celebrar el dia de Sant Jordi!

Aquí teniu un poema preciós de na Carolina Ibac per celebrar una diada tan especial com la de Sant Jordi! Amb una estructura ideal per aquest dia, no? Que passeu un bon dia de Sant Jordi i tengueu la sort de rebre un llibre i una rosa!

                                       El cau del drac


El foc de sang púrpura és aquí.
Sento les flames que cremen per dins.
Les lletres formen satírics versos de bruixeria.
Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.
No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.
La mà ja no escriu, tampoc la ploma.
La cal·ligrafia és ara una font.
La tinta és ara polsosa.
El drac ja és mort.
I també les roses.
I la princesa.
I l’heroi.
Ara
ja
no
som
res.
No
més
que
un
sol
fet
de
ser.
Amor
pur
i
net.
1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?
-Que intenta imitar la forma de una rossa.
2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)
-Metafora: el foc, el drac, la caligrafia i la pluma.
3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges acompanyat d'una imatge sobre el mateix.

dilluns, 8 d’abril del 2013



1. Fes la sinopsi de la pel·lícula que hagis vist durant aquestes vacances. Acompanya-la d'imatges.
      Un puente hacia terabithia.
-Es una historia de fantasía/aventura, sobre la amistad, la familia y el poder de la imaginación. Jess Aarons se siente un extraño en el colegio, incluso en su propia familia. Jess ha entrenado todo el verano para convertirse en el chico más rápido de su clase, pero es inposible por la nueva chica en el colegio, Leslie Burke que compite en la carrera y gana.  A pesar de conocerse de esta manera un tanto peculiar, se convierten en mejores amigos. A Leslie le encanta contar historias de fantasía. A Jess le gusta dibujar. Leslie abre un nuevo mundo de imaginación para Jess. Juntos crean el reino secreto de Terabithia, un lugar mágico al que sólo puede accederse columpiándose en una vieja cuerda que cuelga sobre un arroyo situado en un bosque cercano a sus casas. Allí, los amigos gobiernan el reino, trazan planes para vengarse de los abusones del colegio. Gracias a su amistad con Leslie, Jess cambia para siempre, pero un dia Jess se va con la profesra de escursion y Lesli va al reino secreto y justo quando pasa por la cuerda junto al arollo la cuerda se parte y ella cae al arollo golpeandose en la cabeza con una roca.
2. Cerca informació sobre el Noucentisme. N'escrius els principals autors i obres. També les característiques de l'època. No és vàlid un copiar i aferrar.
-El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX.

Acorar






1. Cerca informació sobre Acorar (contingut, actor (vida), temàtica...). També n'has de penjar imatges.-És una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles que - encara - hi la nostra comunitat. El text pren com una descripció narrativa d'excusa d'un dia de la massacre a Mallorca. Per tant, el títol de l'espectacle. La acorar era una feina reservada per als més experimentats, perquè no és fàcil de fer res, i avui, pocs saben com fer-ho. Des d'un petit fet cada dia és una visió universal que provoca un reflex en l'espectador sobre del seu món més íntim.

2. Has anat mai a matances? Si és que sí, explica'n la teva experiència, si és que no, cerca informació sobre aquesta activitat de la cultura popular mallorquina.
-Si, e anat dues vegades, una de petit i l'altra quan tenia 11 anys. La meva experiència va se al principi un poquet de tristesa per que tenien que agafar el porc per pengarlo adalt de l'arbre, i laltre me va a gradar per que la seva carn es bona.