Dijous 30 de maig de 2013

 1. Fes una entrada on expliquis la teva experiència viscuda fent feina a través del blog digital. Pots explicar les següents coses: Quines feines hi sols fer, el tema de les imatges, què t'ha aportat, què has après, si t'ha motivat, etc. EL MILLOR ESCRIT SERÀ PUBLICAT A LA REVISTA DE L'INSTITUT!
-La meva experiència va ser bona per que a mi me encanta el mon de la tecnologia i crear un blog i fer feina dins del blog me agradaba molt. Feim entrades de tot tipues de poesia, que farem en vacances, entrades lliures, entrades divertides i entretenides, tambe la gent els alumnes i els pares poden veure la feina que feim dins el blog, ja que les nostres pares pensen que esteim amb el ordinador nomes per navegar, les imatges per a les entrades es imprescindibles ja que impliquen com explicar ens anunciatr, si te imatge no es lo mateix que sense elles. E apres a fer moltes coses com litertatura, apresdre a crear un poema. Despres i a entrades de egercicis que esta en el nostre cuader i els feim per practicar.
                                                                                                                                                                                                                                                              

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Adjetivos:Verde, sucio, asustado, fuerte.
Gato: sorprendido, bonito.
Balon: sucio, redondo.
Zapato: limpio, rojo.
Cesped: verde,  largo.
Pierna: fuerte, musculosa.

Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.-El cielo era oscuro y amarillo mientras que en las zaparillas andavan un sorprendente gusano insertado en el anzuelo.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas. -Si, me sentia como si fuese el ultimo dia para aprobar y no tuviera echo el trabajo.

Reflexions...

      1. Fes un comentari sobre aquesta frase. Què vol dir? Hi estàs d'acord? Per què?
-Vol dir que tenim que preguntar i aprendre de tot un poc, ja que aprenem coes que no es per la nostra edat i que encara es millor que no sapiguem. Si

1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
-Es una forma de dir que els homosexual no son persones, i que els fills tenen que tenir un pare i una mare es com si no fosin normals.
2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
-Jo crec que si volen tenir fills el matrimoni homosexual adelant no tenen per que no tinr fills, No, dona igual con sigui mentres que el al fill o tractin be.
3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
-Devegades si per la mala influencia i per que el nin se por veure afectat per els actes.
4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.
-La meva idea es que es duguin be, agui amor, tenen atensio al seu fill o filla i que s'estimin tots.

  

          Els diferents conceptes sobre la família

 Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Dites populars i refranys del sol

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 

                                               Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol


Aigua de juliol encén el sol -Que depres de un dia dolent al dia seguens fata mol bon temps.
l juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria -Que cuan fa sol esteim mes animat.
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu -Que per Abril tens abrics i et pica mes.
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat -Que el blat te que tenir aigua i despres sol per poder brotar.
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum -Que el sol tarda mes en amagarse.
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol -Que el sol ilumina i no gastam masa llum.
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat -Que si al hivern fa calor a l'estiu fara fret.
Pel Juny, molt sol i molta son -Per que no i a classe i no tenim res a fer.
Pel juliol, pobres dels que estan al sol -Que fa molta de calor per estar treballant al sol.
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol -Que despres de ploure se esta mes fresc
Quan surt el sol, surt per a tothom -Per que el vent arriba de llevant arribara el sol.
Qui té sol, que més vol? -Que si tens el sol que mes vols.
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març -Que en març avegades fa sol i avegades fa fret.
Sol matiner no dura dia sencer -Que per el demati no es el mateix sol per capvespre no te fis.
Sol que pica, aigua segura -Que cuan el sol pica te ficas dis aigua.
Vent de llevant, sol triomfant

El que ens espera...

Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió personal.
-Jo crec i esperem que a mi no me agafara per que aure acabar ESO, pero an posat moltes lleis arsurdes que no serveixen per res no mes per fastidiar.

1 Canvia el gènere:
marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu



2 Canvia el nombre:
desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos



3 Classifica pel que fa al gènere:

Variables:

àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta


Invariables:

el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble



4 Posa la forma de l'article:seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.


5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:
Un editorial -article
una editorial - empresa

un ordre - no desordre
una ordre - de manar

el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror

el fi - objectiu
la fi - acabament

el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir

el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes



6 escriu el singular:
fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis

Explicació teòrica del substantiu-gènere

 EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fillola
idoni - idònia
De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
serf - serva
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
 (l--l·la) Marcel - Marcel·la
B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - pediatra
alumne - alumna
monjo -monja
 verro - verra
Andreu -Andrea
 reu - rea

C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroïna
Angel - Angelina
tigre -  tigressa
abat - abadessa

D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperatriu 


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg - dilòloga

E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - didot

F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà - ovella
ase - somera
boc - cabra
gendre - jove
cavall - egua
G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"

POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                                                                                 Josep Manel Vidal
Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
-Explica que es la por, i a diferent tipus de por mes intenses o mes normals. Pero la por es sempre la mateixa i despres de algo dolent sempre ve algo bo.

El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer

1. Comenta el poema de na Carolina dedicat a na Monika Timiditat, també al teu blog, com sempre.

2. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:
-Per a mi significa que ell esta sol i espresa els sentimen amb la poesia.

                                                   El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer

El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío, 
encontró pura nostalgia. 
Gritó, pero nadie lo escuchó. 
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba 
y miró hacia atrás, 
derramando versos 
en una gaviota.

La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
-Que noltros apart de "llorar, reir i hablar" tambe podem llegir i es per aicho que ens distingim dels animals.
B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).

-Gloria Fuertes (Madrid, 1917 - 1998) va ser una escriptora espanyola, que destacà sobretot en el camp de la poesia. Els seus poemes barregen un humor proper al surrealisme amb rimes senzilles i recognoscibles, que l'apropen al públic infantil. Va col·laborar en programes televisius també dedicats a la infància, com Un globo, dos globos, tres globos i durant un temps va ser professora convidada a la universitat estatunidenca de Bucknell, impartint classes de literatura espanyola.

 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura

                                        No está mal

(Gloria Fuertes)

El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

Una historieta...

1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!
-Aixo era un nin que li diuen Joan, que vivia amb la seva mare en una casa molt gran a les afores del poble, faltaven uns cuants de dies per que fos el seu cumple, al dia seguent cuan va arribar de l'escola la mare li va dir que ja tenia el seu regal per el seu aniversari, el nin molt impacient volia trobar el regal on la mare la via amagat. Cuan vares pasar un parells de dies el nin estava dinant a la cuina, mentres estava mirant el paisatge que tenia al seu gardi i de sopte va veure com una mena de capsa que pareixia que la agesin posat al final del jardi aposta. El nin va anar corrensos pero al veure que era una capsa de carto no li va donar inportancia, pero de cami cam a ca seva la capsa en va moure, el nin emocionat va obrirla i va veure que no era una capsa cualsevol que era una capsa màgica. La capsa li va demanar que si volia ser amic seu pero amb una condicio, la capsa li va di que si i com era una capsa màgica li pode preguntar alguna cosa cualsevol. Al dia seguent cuan el nin va arribar de la escola va anar al mateix lloc on la capsa va treure un llibre que no tenia titol, la capsa màgica lli va avisar de que no era un llibre cualsevol era un llibre original. El nin li va dir que no entenia lo que era aquell libre i la capsa li va dir que o comproves ell mateix, el nin va imaginar el regal de la seva mare i va veure que era com una mena de abitacio que era tot oscur, el nin va anar al soterrani i efectivament alla era ficat en una senalla i era un canet. La mare per el seu aniversari li va regalar un canet, el nin va tornar al jardi pero la capsa i el llibre no i eres Fi.

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?
-El primer poema charra que per molt que i agi crisis em de pensa en positiu.
-Que despres de algo dolent sempre ve alguna cosa bona.
2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

Anti-crisis

Parla de la esperansa, sobre els poemes del mon, que tenim que seguir adelant, tenim que gonyar la crisi amb força.

Dar la cara

La llum, la ilusio de cada persona, depres de lo dolent ve algo bo, se fuguita tot el por, i a que seguir adelant i ser valent.

3. Són positius o negatius? Per què?
-Si, per que ens diu que ens tenim que enfronar a la vida.

Va de resumir...

Avui toca resumir

    1. Llegeix el següent text, publicat avui mateix, i fes-ne un resum. Has d'afegir una imatge i un comentari personal.

 -Explica com el govern esta ratallant en sanitat i  en el seu intent per estalviar doblers, el Govern espanyol, ascendiran a 11.000 milions ha elevat la reducció del pressupost d’educació en 4.000 milions per comptes dels 3.000 inicials. Jo crec que es una injusticia per que a molta gent que traballa ontada ment i lo unic que li fan es que li lleven mes doblers, i aixi no poden pagar la seva casa, donar de mengar a la seva familia, i viure dia a dia.

 

Els professors perdran la paga d’antiguitat i els metges, complements

El Govern espanyol informa Brussel·les de la rebaixa d’ajuts a nens i gent gran

Menys ajuts per a l’accés a l’habitatge dels joves, els llibres de text i les llars d’avis

Les retallades en educació, sanitat i serveis socials continuaran. Així ho ha comunicat el Govern espanyol a la Comissió Europea amb tota mena de detalls. A banda d’explicar amb precisió les darreres retallades aprovades, que, segons el Govern espanyol, ascendiran a 11.000 milions (ha elevat la reducció del pressupost d’educació en 4.000 milions per comptes dels 3.000 inicials), l’executiu ha avançat noves rebaixes proposades per les comunitats autònomes, la majoria de les quals als sectors que formen l’estat de benestar.
ANA JIMÉNEZ / ARXIU El personal sanitari veurà reduïda les nòmines quan s’eliminin complements Entre les mesures proposades hi destaquen les que van dirigides als funcionaris: eliminació de la paga d’antiguitat dels professors, reducció dels temps de descans addicionals dels professionals sanitaris, eliminació dels complements salarials per complements per tardes fixes en atenció primària i disminució de les baixes. A això s’hi afegeix que el pla d’absentisme laboral en la funció pública se centrarà especialment en els professors, tant d’educació obligatòria com de batxillerat, formació professional i universitats (control exhaustiu de les baixes). D’aquesta manera, es possibilita al màxim la contractació d’interins, que quedaran reduïts a la mínima expressió en el conjunt del professorat. El reial decret de mesures urgents per reduir la despesa educativa, aprovada el 20 d’abril passat, assenyala que no es cobririen les baixes laborals amb professors externs els primers deu dies lectius.
Però el Govern espanyol no només fa èmfasi en els funcionaris. Les comunitats plantejaran en la propera reunió del Consell de Política Fiscal (amb el beneplàcit del Govern espanyol) el tancament parcial d’hospitals (ahir mateix, el Govern balear va anunciar el tancament de dos centres sanitaris). I va més enllà: “Mereixen ser destacats els plans de col·laboració público-privada en la gestió de serveis sanitaris, per permetre guanys de gestió i progressar en la seva eficiència organitzativa”, informa el Govern espanyol. La Generalitat valenciana va anunciar la setmana passada la privatització de la gestió dels centres de salut.

En educació, les comunitats han proposat al Govern del PP, i així ho comunica l’executiu a Brussel·les, l’eliminació d’activitats extraescolars, dels desdoblaments d’unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, projectades per a l’adaptació dels estudiants estrangers. També es preveu la reducció del nombre i del volum de subvencions públiques en llibres de text.
En matèria de serveis socials, exactament el mateix: adéu a determinats ajuts i els que sobrevisquin de la selecció veuran reduïda la quantia. Així, recullen “retallades selectives en determinades prestacions socials, com ara l’accés dels joves a l’habitatge”. Les comunitats també proposen de rebaixar les quantitats destinades a la infantesa i als centres de majors.
El Pla d’estabilitat s’esforça a explicar les mesures que fins ara ha adoptat l’executiu, sobretot en matèria sanitària, en què preveu un estalvi de 7.200 milions d’euros. El Govern espanyol sí que dóna detalls de les mesures referides a la despesa farmacèutica, amb la incorporació en el sistema de copagament de la població pensionista. De fet, justifica en part aquesta decisió en el fet que un terç del que gastaven els pensionistes en medicaments era perquè compraven la medicació als familiars.

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

Antònia Lladonet

 

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

-Diu que la gent cuant començara a preucuparse dels altres per que son egoistes.

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

Número d'estrofes: 5 estrofes.

Versos: 18 versos.

Tipus de rima: Asonant.

3. Opinió personal.

-La meva opinio es que i a gent que de vegades es molt egoista ja que es deixa de preucupar per ells mateixos se tenen que preocupar per els altres.

Un poc de Literatura...

            
1. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog.
-Benito María de los Dolores Pérez Galdós, conocido como Benito Pérez Galdós, fue un novelista, dramaturgo y cronista español. Se trata del mayor representante de la novela realista del siglo XIX en España, y uno de los más importantes escritores en lengua española. En 1871 publicó su primera novela, La Fontana de Oro, escrita entre 1867 y 1868, en parte durante uno de sus viajes a Francia, gracias al dinero de su tía. en esa época la publicación de un libro se hacía gracias a la ayuda de los periódicos y de las revistas o corría a cuenta del autor.

Feina per ampliar informació dossier!

1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.

L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals.

Quan les espècies es crien dins del mar rep el nom de Maricultura.

2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.

Notícia

Un nebot d'Alemany admet haver estat el seu testaferro a l'agència de notícies

Fins a deu testimonis han de prestar declaració avui en el judici del cas Palma Arena. Un d'aquests ha manifestat que va ser Joan Martorell qui li va indicar que l'Agència Balear de Notícies havia de rebre un ajut amb la màxima aportació econòmica

Europa Press | 16/01/2012

 

Matas i Alemany, d'esquena, a l'inici de la cinquena sessió del primer judici del cas Palma Arena. Foto: J. Torres.

Un nebot del periodista que li escrivia els discursos a l'expresident balear Jaume Matas ha reconegut avui en el judici del cas Palma Arena que va exercir de testaferro com a "favor" al seu oncle en l'Agència Balear de Notícies (ABN), la qual va rebre una subvenció de 450.000 euros del Govern balear de Matas.
Miguel Gomila ha declarat avui com a testimoni en el judici del cas Palma Arena contra Matas pels pagaments suposadament irregulars a Alemany durant la legislatura 2003-2007, i ha afirmat que el seu oncle li va demanar que fos l'administrador de l'agència i d'una altra societat, Libal (que gestionava el diari digital Libertad Balear), "perquè no volia figurar" en elles.

 

Crònica

“El 30% de la població de les Balears pateix dolor crònic”

Científics de la UIB intenten establir les bases fisiològiques d’aquesta malaltia, de la qual es desconeixen la causa i el remei. La hipòtesi, una hipersensibilitat del cervell

Miquel Ripoll 05/03/2012

Pedro Montoya, catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de les Illes Balears. Foto: P. Bota.

El 30% de la població de les Balears pateix dolor crònic, una malaltia que es caracteritza per presentar un quadre de dolor agut, sense causa fisiològica aparent i que es manté durant més de sis mesos. Tot i els avanços científics, encara no se n'ha trobat la causa i no n'existeix remei.
Pedro Montoya, catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de les Illes Balears, assegura que aquesta malaltia "representa un dels problemes sanitaris més rellevants en les societats occidentals, amb repercussions socials, econòmiques i sanitàries". "Es calcula que un terç de la població de menys de 65 anys pateix dolor crònic, cosa que afecta el rendiment del treball i el conjunt de les relacions socials. A l'Arxipèlag es compleix la proporció i, segons les enquestes, entre el 20 i el 30% pateix la dolença".

 

Reportatge

La revista alemanya «Bunte» dedica un extens reportatge a Es Baluard

La publicació, de 750.000 exemplars, edita dues planes a tot color

15/02/2004

JOANA NICOLAU.Palma.
La revista Bunte, una de les de major tirada d'Alemanya amb més de 750.000 exemplars, dedica dues planes a tot color a informar de la inauguració i nova oferta cultural del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Bunte és una publicació, d'informació general, però que atorga gran protagonisme a la cultura i societat. La seva periodicitat és setmanal i està considerada com un dels grans butlletins per estar al corrent del dia a dia de l'alta societat i els grans esdeveniments.
El reportatge dedicat a Es Baluard du per títol, «El contrapunt al balneari», en referència al fet que el museu obre una alternativa al Balneari 6 de l'Arenal i al turisme de sol, platja i famosos amb què s'identifica l'Illa més que sovint. L'article està signat per la periodista Gabriele Kunze i se subtitula «Mallorca té un nou atractiu: Un museu inaugurat pel rei Joan Carles I que fou notícia nacional amb una gala en la qual actuà Julio Iglesias».

Més poemes, aquests diferents a la resta...

Poemes visuals i poemes objecte

   
     
1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?Poema objecte: Es un poema que esta esccrita un paper.
Poema visual: Es una imatge que dedins de la imatge esta el poema.
-Juan Diaz Regifo, Alguna cosa mitgansant una imatge.
2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.POEMES VISUALS


Poemes objecte

3. Inventa un poema visual i un poema objecte.
-Agafaria una imatge on surtiga el mon per posar un poema ademunt i que es vesi identificar amb el mon.

Les mares...

Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre donant-nos suport... sempre podem comptar amb la mare

(il·lustració de Daryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però el passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben com les estimam, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama

(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 

(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Vols besos meus?

Vols un grapat d'abraçades?

Vols un vestit d'afecte?

Vols amors a cabassades?

Vols més abraçades?

Vols molts mims?

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Demana... que, hui, t'ho regalo, 

i que un dia

el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món.
1. Què li regalaràs a la teva mare? No té per què ser un regal material, el pots fer tu. Fes una llista de coses que li podries regalar sense haver de comprar-les.
-Jo li regalaria alguna cosa feta per mi ja que jo crec que si li regales alguna cosa comprada no es lo mateix que si o fas tu i ta costat traball.
2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.
-Mama et fac aquesta carta per explicar lo que jo el teu fill sent per tu, ja fa 16 anys que soc en aquest mon i mai mas faltat igual que a la meva germana gran, nos as donat tot lo que as pogut i encara mes pero de vegades no es as pogut comprar o donat tot lo que em volgut per que no es podia comprar en aquells temp de avans pero noltros tambe cuan veiem que no se podia comprar alguna joguina o roba a noltros ens dava igual, per aixo no es enfadavam. Fins ara em anat a la mateixa escola la meva germana i jo, de vegades en  enfadam per coses molt beneites pero jo crec que son discusions de germans, la meva madre se ficaba mols en noltros per que sempre ens estavem molestant pero en realitat ens dui be. Tambe vull agrairte que per molt que me enfadi amb tu es per que no me endon conta de que lo que fac esta malament i no acept les teves proportes per que soc molt caperrut, les pascues pasades ens varem anar a la peninsula de viatge a veure la teva mare, els meus padrins per que la padrina estava malalta i cuan vaig tenir que anar cap a mallorca i te vares tenir que cedar uns cuants dies mes, cuan estava a ca meva perl demati tot sol me sentia com a buit per que no i eres, pero be tu ja saps que testim molt.