dimarts, 18 de juny del 2013
1. Fes una redacció sobre el que ha significat per a tu aquest any. Avalua la teva feina, fes-ne autocrítica i també parla de la relació amb el grup-classe.
-Per a mi aquest any a anat mol be ja que en guany e estat a una classe diferent amb menys alumnes, la veritat es que me pensava que a tercer d'eso era mes complicat aprobar pero me e donat compte que qui no aprova es per que ell no vol, per que en-realitat si te esforces pots aprovar. Jo al primer trimestre em estafa esforçant molt per que no volia que me quedes cap ninguna, al segon trimestre vaig davallar un poc i em varen quedar tres, me vaig desanimar un poquet per que no volia passar l'estiu estudiant. Però ara el tercer trimestre las e recuperat totes, però el meu esforç ma costat ja que nomes podia sortir al carrer el fins de setmana per que tenia els exàmens finals. Però a merescut la pena. La relació a classe de vegades an estat discutint però desprès es em portat be, amb els companys a estat molt bona per que la majoria ens coneixem de petits, però be aquest curs ma agradat molt i esper que l'any qui ve estiguem tots.
2. Fes un resum del teu conte preferit.
Las brujas
-Un niño pierde a sus padres y se va a vivir con su abuela a Noruega. Noruega es uno de los lugares más visitados por las brujas, y también, que toman la forma de mujeres. Afirma que sus características son saliva azul, pies sin dedos, calva y garras A la anciana, por problemas de salud, la envían junto a su nieto de vacaciones a la costa de Inglaterra. En el mismo hotel, casualmente, el niño descubre que se va a realizar una reunion de todas las brujas de Inglaterra, y se encuentra presente en ella en contra de su voluntad, puesto que cuando quiere salir del salón, es cuando todas las brujas comienzan a entrar y encuentra refugio detrás de una mesa. Desde allí puede ver el plan de la Bruja Superior que hablaba con todos los niños de Inglaterra. Y comprueba, horrorizado, como transforman a otro muchachito en ratón.
dilluns, 17 de juny del 2013
La poesia segons una adolescent que l'acaba de descobrir
Fes un comentari sobre aquest text. Fes-ne un resum i també explica el que és per a tu la poesia
Crec que els poetes, els músics i els pintors escriuen o pinten per diferents motius: Perquè no saben expressar-se d'una altra manera, per "hobby"o perquè els fa sentir millor. La veritat és que en el meu cas, per poder escriure un poema, necessitaria que em visitassin moltes muses.El tema que m'agrada més per escriure un poema és el que parla sobre la vida mateixa. Et pots posar a pensar sobre el dia a dia i és més fàcil inspirar.te.
Però sola em costaria molt i no sé si em posaria a escriure, encara que mai no es pot dir "D'aquesta aigua no en beuré",
perquè fins fa poquet ni tan sols m'agradava llegir-ne.
A principi de curs la nostra tutora ens va posar com a feina escriure un poema i el vaig fer amb un poc de por, però una vegada el vaig tenir escrit, em vaig adonar que no tenia per què ser un obstacle per a mi.
Crec que si hagués de tornar a escriure'n un de manera voluntària hauria de ser a un lloc tranquil per poder estar inspirada al màxim.
Míryam
Crec que els poetes, els músics i els pintors escriuen o pinten per diferents motius: Perquè no saben expressar-se d'una altra manera, per "hobby"o perquè els fa sentir millor. La veritat és que en el meu cas, per poder escriure un poema, necessitaria que em visitassin moltes muses.El tema que m'agrada més per escriure un poema és el que parla sobre la vida mateixa. Et pots posar a pensar sobre el dia a dia i és més fàcil inspirar.te.Però sola em costaria molt i no sé si em posaria a escriure, encara que mai no es pot dir "D'aquesta aigua no en beuré",
perquè fins fa poquet ni tan sols m'agradava llegir-ne.A principi de curs la nostra tutora ens va posar com a feina escriure un poema i el vaig fer amb un poc de por, però una vegada el vaig tenir escrit, em vaig adonar que no tenia per què ser un obstacle per a mi.
Crec que si hagués de tornar a escriure'n un de manera voluntària hauria de ser a un lloc tranquil per poder estar inspirada al màxim.
Míryam
-Per a mi la poesia es una altra manera de espresarte diferents als altres, ja que amb uns cuants versos poden dir lo que feim cada dia.
Resum
-Crec que els poetes, els músics i els pintors escriuen o pinten per diferents motius.
Resum
-Crec que els poetes, els músics i els pintors escriuen o pinten per diferents motius.
divendres, 14 de juny del 2013
1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.
-Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. La seva vida va ser intensa i marcada per una tuberculosi que el conduiria precoçment a la mort. Va tenir una infància desafortunada. El seu pare, que era fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar. Amb set anys, Salvat-Papasseit va passar a viure a l'Asilo Naval Español, que estava instal.lat a la corbeta 'Mazarredo', més tard l'acollí la corbeta 'Consuelo' i després la 'Tornado', totes atracades al port de Barcelona.
2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Joan Salvat-Papasseit
-Que es una ecena de pasio.
A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?
-Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa.
B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".
-Que estan junts, se estan besant.
3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:
-El títol, original i en català; Districte 13
-El nom del director; Pierre Morel
-Els principals actors i actrius; Luc Besson, Bibi Naceri
-El tipus de film; Acció
-La música, de qui és; Bastide Donny
-L'argument, sense contar el final; Una paret d'aïllament envolta els ciutadans de les ciutats. Hi ha regles, les bandes de dominar-ho tot. Damien, un oficial d'una unitat de policia d'elit, és un expert en arts marcials i dominar, a més, tècniques d'una paret d'aïllament envolta als ciutadans de les ciutats. Hi ha regles, les bandes de dominar-ho tot. Damien, un oficial d'una unitat de policia d'elit, és un expert en arts marcials i dominar, a més, tècniques d'infiltració. En un moment donat, us encomano la missió més arriscada de la seva carrera: una potent arma de destrucció massiva ha estat robat per la banda més potent del districte 13, i Damien haurà d'infiltrar-se en la zona, la més perillosa de París, a destruir-lo.
-Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc
-Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. La seva vida va ser intensa i marcada per una tuberculosi que el conduiria precoçment a la mort. Va tenir una infància desafortunada. El seu pare, que era fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar. Amb set anys, Salvat-Papasseit va passar a viure a l'Asilo Naval Español, que estava instal.lat a la corbeta 'Mazarredo', més tard l'acollí la corbeta 'Consuelo' i després la 'Tornado', totes atracades al port de Barcelona.
2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Joan Salvat-Papasseit
-Que es una ecena de pasio.
A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?
-Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa.
B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".
-Que estan junts, se estan besant.
3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:
-El títol, original i en català; Districte 13
-El nom del director; Pierre Morel
-Els principals actors i actrius; Luc Besson, Bibi Naceri
-El tipus de film; Acció
-La música, de qui és; Bastide Donny
-L'argument, sense contar el final; Una paret d'aïllament envolta els ciutadans de les ciutats. Hi ha regles, les bandes de dominar-ho tot. Damien, un oficial d'una unitat de policia d'elit, és un expert en arts marcials i dominar, a més, tècniques d'una paret d'aïllament envolta als ciutadans de les ciutats. Hi ha regles, les bandes de dominar-ho tot. Damien, un oficial d'una unitat de policia d'elit, és un expert en arts marcials i dominar, a més, tècniques d'infiltració. En un moment donat, us encomano la missió més arriscada de la seva carrera: una potent arma de destrucció massiva ha estat robat per la banda més potent del districte 13, i Damien haurà d'infiltrar-se en la zona, la més perillosa de París, a destruir-lo.
-Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc
dimecres, 12 de juny del 2013
Exercicis sobre el nombre del substantiu
1. Posau en plural les paraules següents:
singular plural
adreça adreces
aigua aigues
botiga botigues
boca boques
butxaca butxaques
plaça plaçes
esponja esponjes
foca foques
llengua llengues
llesca llesques
mantega manteques
taronja taronjes
2. Formau el plural de les paraules següents. Recordau que la lletra s es pot
convertir en el dígraf ss, depén del so.
singular plural singular plural
autobús autobusos nus nusos
matalàs malasos ós ossos
avís avi pas pasos
nas nasos pastís pastisos
sis sisos rus rusos
dos dosos pis pisos
3. Escriviu el singular d’aquestes paraules:
avis - avi àvies- balons- braçostrens-avi, avia, balo, braç.
dones- germans- senyors-germanes-dona, germana, senyor, germana.
reis- mans- pomes-peixos-rei, ma, poma, peix.
caps- senyores- dents-dits-cap, senyora, dent, dit.
cordons - peus- senyoretes-pans-cordo, peu, senyoreta, pà.
ulls- mesos- tiesvius-ull, mes, tia, viu.
caramels- reines - ganivetsbastons-caramel, reina,
cames- llaços - gotsous-came, llaç, got, ou.
cares- pitets- botons-cara, pit, boto.
4. Classifiqueu les paraules de l’exercici anterior en columnes segons el
morfema de plural que fan servir:
avi / avis
baló / balons
braç / braços
àvia / avies
Essa:avi,senyor,rei,cap,senyora,ull,mes,viu,caramel,ganivet,got,ou,tren.
Lletra mes s:avia,balo,braç.
5. Escriviu el plural de les paraules següents:
jersei-
jerseis-
banc-
sabó-
cabrafoc-
forat-
pis-
singular plural
adreça adreces
aigua aigues
botiga botigues
boca boques
butxaca butxaques
plaça plaçes
esponja esponjes
foca foques
llengua llengues
llesca llesques
mantega manteques
taronja taronjes
2. Formau el plural de les paraules següents. Recordau que la lletra s es pot
convertir en el dígraf ss, depén del so.
singular plural singular plural
autobús autobusos nus nusos
matalàs malasos ós ossos
avís avi pas pasos
nas nasos pastís pastisos
sis sisos rus rusos
dos dosos pis pisos
3. Escriviu el singular d’aquestes paraules:
avis - avi àvies- balons- braçostrens-avi, avia, balo, braç.
dones- germans- senyors-germanes-dona, germana, senyor, germana.
reis- mans- pomes-peixos-rei, ma, poma, peix.
caps- senyores- dents-dits-cap, senyora, dent, dit.
cordons - peus- senyoretes-pans-cordo, peu, senyoreta, pà.
ulls- mesos- tiesvius-ull, mes, tia, viu.
caramels- reines - ganivetsbastons-caramel, reina,
cames- llaços - gotsous-came, llaç, got, ou.
cares- pitets- botons-cara, pit, boto.
4. Classifiqueu les paraules de l’exercici anterior en columnes segons el
morfema de plural que fan servir:
avi / avis
baló / balons
braç / braços
àvia / avies
Essa:avi,senyor,rei,cap,senyora,ull,mes,viu,caramel,ganivet,got,ou,tren.
Lletra mes s:avia,balo,braç.
5. Escriviu el plural de les paraules següents:
jersei-
jerseis-
banc-
sabó-
cabrafoc-
forat-
pis-
Un poema espectacular sobre l'estiu!
Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Na Carolina s'ha lluït. Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes.
Llum d’or
S
O
R
R
A
Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.
C
A
L
I
U
Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.
S
O
L
Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua
L
L
U
M
Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.
M
A
R
Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.
A
M
O
R
Llum d’or.
Carolina Ibac
-El poema es original ja que com esta escrir amb paraules en vertical, te un punt de vista diferent. A mi magrada molt l'estiu ja que no i a clase i podem anar a la platja a prendre un bany.
dimarts, 11 de juny del 2013
Energies renovables
1. Cerca infomació sobre el que són les energies renovables. En poses exemples amb imatges i n'expliques si n'empres alguna. No pots fer un "copiar i aferrar"
-L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil. Teòricament són inesgotables, ja que majoritàriament provenen de l'energia del sol. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat que les consumim. Alguns exemples en són l'escalfor solar, el vent, les marees i l'escalfor dins de la terra.
dilluns, 10 de juny del 2013
1. Ve a la següent pàgina i fes els exercicis d'autocorrecció sobre l'ADJECTIU:
http://enxaneta.info/activitats/adjectiu-masculi/22
2. Parells de noms contrastats pel gènere:Per a cada nom, fes dos frases, una amb el nom en masculí i l’altra amb el nom en femení.
• pudor
-El ca te molt de pudor.
-Aquesta nina es molt pudorosa.
• salut
-El esta en bona salut.
-El salut es inportant.
• son
-Tinc molta son els dilluns.
-Ells son molt llestos.
• terra
-La terra gran.
-El terra es moltt fertil.
• vall
-La vall oscura.
-El vall verdos.
• vocal
-Aquella nina te un gran futr a la musica les vocals las fa molt be.
-A l'examen de musica ens demanava les vocals de memoria.
• fi
-El fi aribara pront.
-A la fi e acabat el llibre.
• guia
-El meu guia es espanyol.
-Tinc una guia nova.
• llum
-La llum es renovable.
-El llum gasta molt.
• orde (o ordre)
-Ella es molt ordenada.
-El sempre dona orde.
• part
-El part es molt bonic.
-Ella sempre part les coses.
• pols
-Ell mai netega el pols.
-Ella esta feta pols.
• canal
-La canal de ca meva esta embosada.
-El canal esta rebosat d'aigua.
• clau
-Me vaig clavar un clau al dit.
-La clau de ca meva esta rompuda.
• còlera
-Fa mollt de temps i avia la còlera
-El colera es un sentiment molt fort.
• coma
-Sempre me salt les comes als dictats.
-Ella va estar en coma tres mesos.
• cremallera
-El tren cremallera puga per la mintanya mes alta.
-La cremallera de la jaqueta esta rompuda.
• delta
-Delta es una lletra Griega.
-L'aigua surt sempre al delta.
• editoria
-La editorial te molt de doblers.
-L'editorial es molt famos.
dimarts, 4 de juny del 2013
Cançons...
1. Escriu la lletra d'una cançó que t'agradi molt, adjunta'n l'enllaç perquè la poguem sentir i explica'n el sentit i per què t'agrada.
-Si, per que els toros estan lluitant per no morir cuan el treuen a la plaça. El toros son a nimals igual que tots els altres i tenen dret a viure igual que noltros, i per a persones que veure com un home mata a un toro lo veu normar i divertit, jo pens que no esta be i per aixo tendries que prohibir matar els toros joves i sans, pero si que podrian fer un toro de edat adulta lo podiren posar per que torees.
dijous, 30 de maig del 2013
Dijous 30 de maig de 2013
1. Fes una entrada on expliquis la teva experiència viscuda fent feina a través del blog digital. Pots explicar les següents coses: Quines feines hi sols fer, el tema de les imatges, què t'ha aportat, què has après, si t'ha motivat, etc. EL MILLOR ESCRIT SERÀ PUBLICAT A LA REVISTA DE L'INSTITUT!
-La meva experiència va ser bona per que a mi me encanta el mon de la tecnologia i crear un blog i fer feina dins del blog me agradaba molt. Feim entrades de tot tipues de poesia, que farem en vacances, entrades lliures, entrades divertides i entretenides, tambe la gent els alumnes i els pares poden veure la feina que feim dins el blog, ja que les nostres pares pensen que esteim amb el ordinador nomes per navegar, les imatges per a les entrades es imprescindibles ja que impliquen com explicar ens anunciatr, si te imatge no es lo mateix que sense elles. E apres a fer moltes coses com litertatura, apresdre a crear un poema. Despres i a entrades de egercicis que esta en el nostre cuader i els feim per practicar.
La descripción
Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)
La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.Para escribir una descripción debes tener en cuenta:
- Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
- Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
- Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.
- Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
- Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
- Organización y composición a partir de las características seleccionadas.
Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Adjetivos:Verde, sucio, asustado, fuerte.
Gato: sorprendido, bonito.
Balon: sucio, redondo.
Zapato: limpio, rojo.
Cesped: verde, largo.
Pierna: fuerte, musculosa.
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.-El cielo era oscuro y amarillo mientras que en las zaparillas andavan un sorprendente gusano insertado en el anzuelo.
Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:
El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas. -Si, me sentia como si fuese el ultimo dia para aprobar y no tuviera echo el trabajo.
dimarts, 28 de maig del 2013
Reflexions...
1. Fes un comentari sobre aquesta frase. Què vol dir? Hi estàs d'acord? Per què?
-Vol dir que tenim que preguntar i aprendre de tot un poc, ja que aprenem coes que no es per la nostra edat i que encara es millor que no sapiguem. Si
dilluns, 27 de maig del 2013
1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
-Es una forma de dir que els homosexual no son persones, i que els fills tenen que tenir un pare i una mare es com si no fosin normals.
2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
-Jo crec que si volen tenir fills el matrimoni homosexual adelant no tenen per que no tinr fills, No, dona igual con sigui mentres que el al fill o tractin be.
3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
-Devegades si per la mala influencia i per que el nin se por veure afectat per els actes.
4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.
-La meva idea es que es duguin be, agui amor, tenen atensio al seu fill o filla i que s'estimin tots.
Els diferents conceptes sobre la família
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.
Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.
Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...
Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.
De la família a les famílies
Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.
El cas de Barcelona...
El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.
...i, especialment, d'alguns barris
Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).
-Es una forma de dir que els homosexual no son persones, i que els fills tenen que tenir un pare i una mare es com si no fosin normals.
2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
-Jo crec que si volen tenir fills el matrimoni homosexual adelant no tenen per que no tinr fills, No, dona igual con sigui mentres que el al fill o tractin be.
3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
-Devegades si per la mala influencia i per que el nin se por veure afectat per els actes.
4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.
-La meva idea es que es duguin be, agui amor, tenen atensio al seu fill o filla i que s'estimin tots.
Els diferents conceptes sobre la família
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.
Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.
Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...
Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.
De la família a les famílies
Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.
El cas de Barcelona...
El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.
...i, especialment, d'alguns barris
Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).
divendres, 24 de maig del 2013
Dites populars i refranys del sol
Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció.

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.
Dites populars i refranys del sol
Aigua de juliol encén el sol -Que depres de un dia dolent al dia seguens fata mol bon temps.
l juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria -Que cuan fa sol esteim mes animat.
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu -Que per Abril tens abrics i et pica mes.
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat -Que el blat te que tenir aigua i despres sol per poder brotar.
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum -Que el sol tarda mes en amagarse.
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol -Que el sol ilumina i no gastam masa llum.
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat -Que si al hivern fa calor a l'estiu fara fret.
Pel Juny, molt sol i molta son -Per que no i a classe i no tenim res a fer.
Pel juliol, pobres dels que estan al sol -Que fa molta de calor per estar treballant al sol.
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol -Que despres de ploure se esta mes fresc
Quan surt el sol, surt per a tothom -Per que el vent arriba de llevant arribara el sol.
Qui té sol, que més vol? -Que si tens el sol que mes vols.
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març -Que en març avegades fa sol i avegades fa fret.
Sol matiner no dura dia sencer -Que per el demati no es el mateix sol per capvespre no te fis.
Sol que pica, aigua segura -Que cuan el sol pica te ficas dis aigua.
Vent de llevant, sol triomfant
Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.
Dites populars i refranys del sol
Aigua de juliol encén el sol -Que depres de un dia dolent al dia seguens fata mol bon temps.
l juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria -Que cuan fa sol esteim mes animat.
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu -Que per Abril tens abrics i et pica mes.
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat -Que el blat te que tenir aigua i despres sol per poder brotar.
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum -Que el sol tarda mes en amagarse.
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol -Que el sol ilumina i no gastam masa llum.
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat -Que si al hivern fa calor a l'estiu fara fret.
Pel Juny, molt sol i molta son -Per que no i a classe i no tenim res a fer.
Pel juliol, pobres dels que estan al sol -Que fa molta de calor per estar treballant al sol.
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol -Que despres de ploure se esta mes fresc
Quan surt el sol, surt per a tothom -Per que el vent arriba de llevant arribara el sol.
Qui té sol, que més vol? -Que si tens el sol que mes vols.
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març -Que en març avegades fa sol i avegades fa fret.
Sol matiner no dura dia sencer -Que per el demati no es el mateix sol per capvespre no te fis.
Sol que pica, aigua segura -Que cuan el sol pica te ficas dis aigua.
Vent de llevant, sol triomfant
dijous, 23 de maig del 2013
El que ens espera...
Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió personal.
-Jo crec i esperem que a mi no me agafara per que aure acabar ESO, pero an posat moltes lleis arsurdes que no serveixen per res no mes per fastidiar.
1 Canvia el gènere:
marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu
2 Canvia el nombre:
desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos
3 Classifica pel que fa al gènere:
Variables:
àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta
Invariables:
el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble
4 Posa la forma de l'article:seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.
5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:
Un editorial -article
una editorial - empresa
un ordre - no desordre
una ordre - de manar
el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror
el fi - objectiu
la fi - acabament
el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir
el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes
6 escriu el singular:
fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis
Explicació teòrica del substantiu-gènere
EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)
A) Generalment s'afegeix una -a al masculí
nét - neta
fillol - fillola
idoni - idònia
De vegades l'última consonant es modifica:
(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
serf - serva
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
(l--l·la) Marcel - Marcel·la
B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:
pediatre - pediatra
alumne - alumna
monjo -monja
verro - verra
Andreu -Andrea
reu - rea
C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:
orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroïna
Angel - Angelina
tigre - tigressa
abat - abadessa
D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:
(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperatriu
(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg - dilòloga
E) masculí a partir de femení:
bruixa - bruixot
dida - didot
F) Masculins i femenins amb arrel diferent:
amo - mestresa
marrà - ovella
ase - somera
boc - cabra
gendre - jove
cavall - egua
G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:
acabats en:
(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta
altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:
noble
jove
salvatge
màrtir
conserge
el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant
H) Noms d'animals que són invariables:
el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella
I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:
el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)
un editorial (article)
una editorial (empresa)
el fi (objectiu)
la fi (finalitat)
el llum (aparell)
la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)
el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)
el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)
el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)
el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)
el pols (batec)
la pols (partícules)
el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)
el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)
J) Sovint s'usen malament:
Són masculins:
els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)
Són femenins:
una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
A) Generalment s'afegeix una -a al masculí
nét - neta
fillol - fillola
idoni - idònia
De vegades l'última consonant es modifica:
(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
serf - serva
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
(l--l·la) Marcel - Marcel·la
B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:
pediatre - pediatra
alumne - alumna
monjo -monja
verro - verra
Andreu -Andrea
reu - rea
C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:
orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroïna
Angel - Angelina
tigre - tigressa
abat - abadessa
D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:
(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperatriu
(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg - dilòloga
E) masculí a partir de femení:
bruixa - bruixot
dida - didot
F) Masculins i femenins amb arrel diferent:
amo - mestresa
marrà - ovella
ase - somera
boc - cabra
gendre - jove
cavall - egua
G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:
acabats en:
(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta
altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:
noble
jove
salvatge
màrtir
conserge
el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant
H) Noms d'animals que són invariables:
el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella
I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:
el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)
un editorial (article)
una editorial (empresa)
el fi (objectiu)
la fi (finalitat)
el llum (aparell)
la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)
el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)
el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)
el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)
el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)
el pols (batec)
la pols (partícules)
el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)
el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)
J) Sovint s'usen malament:
Són masculins:
els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)
Són femenins:
una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
dimecres, 22 de maig del 2013
Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"
Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
Josep Manel Vidal
Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
-Explica que es la por, i a diferent tipus de por mes intenses o mes normals. Pero la por es sempre la mateixa i despres de algo dolent sempre ve algo bo.
dimarts, 21 de maig del 2013
1. Comenta el poema de na Carolina dedicat a na Monika Timiditat, també al teu blog, com sempre.
2. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:
-Per a mi significa que ell esta sol i espresa els sentimen amb la poesia.
El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer

El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.
3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
-Que noltros apart de "llorar, reir i hablar" tambe podem llegir i es per aicho que ens distingim dels animals.
B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
-Gloria Fuertes (Madrid, 1917 - 1998) va ser una escriptora espanyola, que destacà sobretot en el camp de la poesia. Els seus poemes barregen un humor proper al surrealisme amb rimes senzilles i recognoscibles, que l'apropen al públic infantil. Va col·laborar en programes televisius també dedicats a la infància, com Un globo, dos globos, tres globos i durant un temps va ser professora convidada a la universitat estatunidenca de Bucknell, impartint classes de literatura espanyola.
Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura No está mal
(Gloria Fuertes)
El perro entiende.
El cocodrilo llora.
La hiena ríe.
El loro habla.
El hombre entiende,
llora,
ríe,
habla
y además puede leer.
De todos los animales de la tierra
sólo el hombre puede leer
para dejar de ser animal.
¡No está mal!
divendres, 17 de maig del 2013
Una historieta...
1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!
-Aixo era un nin que li diuen Joan, que vivia amb la seva mare en una casa molt gran a les afores del poble, faltaven uns cuants de dies per que fos el seu cumple, al dia seguent cuan va arribar de l'escola la mare li va dir que ja tenia el seu regal per el seu aniversari, el nin molt impacient volia trobar el regal on la mare la via amagat. Cuan vares pasar un parells de dies el nin estava dinant a la cuina, mentres estava mirant el paisatge que tenia al seu gardi i de sopte va veure com una mena de capsa que pareixia que la agesin posat al final del jardi aposta. El nin va anar corrensos pero al veure que era una capsa de carto no li va donar inportancia, pero de cami cam a ca seva la capsa en va moure, el nin emocionat va obrirla i va veure que no era una capsa cualsevol que era una capsa màgica. La capsa li va demanar que si volia ser amic seu pero amb una condicio, la capsa li va di que si i com era una capsa màgica li pode preguntar alguna cosa cualsevol. Al dia seguent cuan el nin va arribar de la escola va anar al mateix lloc on la capsa va treure un llibre que no tenia titol, la capsa màgica lli va avisar de que no era un llibre cualsevol era un llibre original. El nin li va dir que no entenia lo que era aquell libre i la capsa li va dir que o comproves ell mateix, el nin va imaginar el regal de la seva mare i va veure que era com una mena de abitacio que era tot oscur, el nin va anar al soterrani i efectivament alla era ficat en una senalla i era un canet. La mare per el seu aniversari li va regalar un canet, el nin va tornar al jardi pero la capsa i el llibre no i eres Fi.














