Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.
S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.
Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.
Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.
El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.
Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.
Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.
Carolina Ibac
1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.
2. Explica el contingut del text.
-Comenza com un simple mal de cap i ell descriu com si fos un viatge que cada vegada que feim la mateixa rutina de prendre una passtilla pel mal de cap es com si fos un altra mon.
3. Opinió personal.
-Que cada persona es un mon i veu les coses diferent, igual que poges descriure com un viatge a Ítaca poges averlo fet de ses profunditats del cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada