Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda, paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.
Escoltà una porta que s’obria i es tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil cops més.
La por i la impotència controlaven la seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat robar el seu no.
Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima
Carolina Ibac
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
-Aquest tema tracta sobre una dona que es maltractada per el seu marit, i ella es pregunta que per que li deixa que li peges pero no fa res un dia li va pega molt fotr, i cuan el marit sen va anar ella va anar corrensos al lavabo i tenia sa cara que pareixia un mapa. Pero el marit al dia seguent va actuar com si no ages pasat res, i la dona com tenia por que li pegara mes fort encara tenia por i no li va di a ningu que el seu marit la maltractava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada